dissabte, 16 d’octubre de 2010

SORTIDA CULTURAL





El proper dissabte 23 d’octubre us proposem una sortida cultural. Visitarem dos monestirs cistercencs, el de Poblet de monjos i el de Vallbona de monges, a més de conèixer dues joies de l’arquitectura volem saber quines eren les diferències de dues comunitats religioses en funció del gènere. Què us sembla.
Sobre tot, també es gaudir plegades d’un dia d’esbarjo i cultural.
Sortirem al voltant de les 8,30 del matí i tornarem al voltant de les 7 de la tarda.
El preu és de 10 euros l’autobús, més el preu de les visites guiades, tot plegat no arriba als 20 euros. Cadascuna portarem el nostre dinar. En cas que trobem un restaurant econòmic us faríem la proposta.
Si esteu interessades ens heu d’avisar fins el proper dimecres 20 d’octubre com a molt a l’adreça de correu electrònic
agoramollet@gmail.com o al telèfon 685108897



Història de Vallbona

El monestir de Santa Maria de Vallbona és el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya. Té els seus inicis en unes agrupacions mixtes d’ermitans, que després es converteixen en cenobites, organitzat en forma de comunitat doble, els quals viuen sota el bàcul pastoral del seu fundador, Ramon de Vallbona, i observen la Regla de sant Benet. La primera notícia documentada data de l’any 1153. Al 1175 els homes es traslladen al Montsant i la comunitat, llavors exclusivament femenina s’incorpora a l’Orde del Cister i té per abadessa Òria Ramírez, vinguda del monestir de Tulebras (Navarra). Alfons I el Cast i la reina Sança, durant unes setmanes, estableixen la cort itinerant a Vallbona per tal d’impulsar-ne la nova fundació. També els reis Jaume el Conqueridor i Alfons el Savi, amb llurs mullers i corts s’hostatgen repetidament a Vallbona, i és motiu d’inspiració dels trobadors de l’època. El Monestir aviat irradià la seva vitalitat amb la fundació d’altres cenobis, entre els quals cal comptar, Sant Hilari de Lleida, Bonrepós a la Morera del Montsant, el Pedregal prop del Talladell, la Bovera al terme de Guimerà, la Saidia de València i Valldonzella a Barcelona, entre d’altres. Tota aquesta floració constitueix una prova de la força expansiva de l’espiritualitat de les monges. No podem oblidar que Vallbona és i ha estat sempre un fogar de
vida contemplativa i un centre de cultura, de treball i de pregària, encaminat tot al servei diví. Per això, qui vulgui capir el "fenòmen" de Vallbona ha de poder participar en algun dels actes litúrgics de la comunitat. Des del segle XIII, Vallbona té escola monacal, on rebien formació noies pertanyents a la noblesa. A dins d’aquesta escola hi havia l’scriptorium, on un grup de monges es dedicaven a copiar i ornamentar els còdexs. A les seves aules es conreava la gramàtica, la litúrgia, la cal·ligrafia, la miniatura, la música i el teixit i brodat.
El Temple

L’
església és un exemplar fidel de l’estil de transició que l’Orde difon arreu. Té la planta de creu llatina i d’una sola nau, amb el creuer molt pronunciat i els absis carrats. La coberta de creueria ogival, fou construïda probablement al principi del segle XIV, en substitució de la volta romànica. La porta principal (s. XIII) és decorada amb un dels primers relleus de Santa Maria que surten en un timpà, a Catalunya. El cimbori-campanar en forma de llanterna octogonal acabada en piràmide és un exemplar únic. A més d’ésser d’extraordinària bellesa, és una de les obres més atrevides de l’arquitectura medieval. L’interior del temple ens meravella per la seva simplicitat i l’admirable joc de llums. A la dreta de l’altar veiem el sarcòfag senzill i llis, de la reina Violant d’Hongria, muller de Jaume I el Conqueridor, la qual va voler ser enterrada a Vallbona; davant mateix a l’altre costat, hi ha la tomba de la princesa Sança d’Aragó, filla d’amdós. A la dreta del cor, tocant a la reixa, hi ha la capella de Corpus Christi amb uns relleus admirables, atribuïts a la millor escola del gòtic. D’aquest altar provenen els dos impressionants antipendis (de mitjan segle XIV), de tema eucarístic, que ara es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Presideix aquesta capella una imatge esvelta, de la Mare de Déu del cor. És de pedra policromada, obra de Guillem Seguer (s. XIV).
El claustre i altres dependències

El claustre té forma trapezoïdal. Els diversos estils i èpoques donen una singular varietat dins un mateix tema de simplicitat i d’austeritat. La
nau sud (s XII) és d’estil romànic primitiu i no té cap mena de decoració. La nau de llevant (s. XIII) també és romànica, adornada aquesta amb petits rosetons i capitells d’una gran bellesa. La nau nord (s XIV) pertany a la millor escola d’estil ogival, i finalment, la nau de ponent (s. XV) és una construcció neoromànica, amb elements típics renaixentistes.La sala capitular de finals dels segle XIV impressiona per la seva nuesa. La porta ogival que hi dóna accés és molt esvelta i guarda simetria amb la nau del claustre. Cal destacar la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia, de terra cuita policromada atribuïda a Pere Joan (s.XV), el famós escultor de la façana del Palau de la Generalitat de Barcelona, i l’esplèndida col·lecció de lloses sepulcrals d’abadesses.
La capella de la
Mare de Déu del Claustre fou edificada l’any 1895 i en ella s’hi venera una magnífica escultura sota l’esmentada advocació. Probablement fou la primera imatge de Santa Maria (s. XII) que presidí el temple durant el període romànic.L’arxiu és molt ric en documents i és de gran interès per a la historiografia comarcal i nacional. Es d’esperar que aviat es pugui obrir el Museu Monàstic on s’hi exposaran diferents objectes de culte (s. XVIII-XX), mobles (s. XVII-XX) i també una interessant farmàcia antiga amb peces de gran valor. El cenobi de Santa Maria fou declarat monument historicoartístic per decret del 3 de juny de 1931.







MONESTIR DE POBLET
Historia


«Cuando el visitante de Poblet entra en el monasterio y se encuentra sumergido en este conjunto monumental que, como ha dicho Josep Pla, es “un mundo de formas, de tradiciones y de símbolos”, después de disfrutar del espectáculo de la piedra y la luz, siente surgir en su interior una serie de preguntas: Todo esto, ¿por qué es así? ¿Qué ha hecho que Poblet se haya convertido en lo que es? ¿Qué intención primitiva y qué proceso ulterior han dado lugar a esta sabia composición de edificios y de estilos? ¿Qué institución, y con qué vicisitudes, fue produciendo, siglo tras siglo, este hecho monumental? ¿Qué relaciones con el mundo exterior tuvieron los que hicieron posible esta enorme realidad artística e histórica?»



1 comentari:

  1. Es conserven les escriptures copiades per les monges? si es així, hi ha accesibilitat al públic?

    ResponElimina